Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

22 d’agost del 2013

Sisena planta

Deu ser traumatologia, no? Suposo, però abans era la cinquena. Potser ho han canviat. O potser no és traumatologia. [S'incorporen una zeladora i una infermera] És traumatologia, no? Sí. Però abans era a la cinquena, no? Sí. És que jo m'hi havia estat molt de temps. Però ja fa anys, no? Sí, gairebé vint. Ah, doncs fa cosa de cinc o sis anys ho van canviar.

20 d’agost del 2013

Dualitat

Tenir dues cases comporta perdre la noció del temps. Resulta que avui ja és dia 20 i sembla que era ahir que, i que i que... Estar de vacances, a més a més, comporta perdre la noció dels dies de la setmana. Resulta que avui és (ja torna a ser) dimarts. Fa dies, concretament cinc, que tinc ganes d'escriure sobre una efemèride i el pas del temps, però no puc posar-m'hi perquè tinc la llibreta on normalment escric (sí, jo sóc de les que encara escriu amb paper i boli) dins d'alguna de les moltes caixes que hem fet pel trasllat, i ara mateix em sembla introbable. Haurà d'esperar, aquest text que vull fer; només em fa por que se me'n vagi el record.

6 d’agost del 2013

No pot dir-se saudade

Estic sola enmig de tanta gent, fent una feina que no sé com m'ha sortit, ni per què m'ha sortit, ni si tinc ganes de fer. Però sí, la faig, perquè sempre està bé que et coneguin, que es vegi i que soni el teu nom. Em distrec amb facilitat, pel maldecap, pel soroll d'obres i per la pressió del temps. Sense motiu aparent, apareix el seu record i em quedo allà, refugiada en la melancolia. Vull desempallegar-me'n, però no puc, perquè m'agrada, i he d'aprofitar avui que m'agrada, perquè normalment em poso trista. Calcular mides i dies, pintar per ocultar els rastres del passat, el consol de saber que podíem haver estat feliços.