Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

19 de març del 2012

Poetarquitecta

El miro, me n'adono que l'estimo i alguna cosa em diu que tot sortirà bé. L'altre dia un amic em preguntava si no estàvem anant massa ràpid. Jo li vaig dir que havia fet coses pitjors, i que aquesta vegada ho tenia clar, que si en tingués algun dubte no ho faria. Malgrat el meu histerisme durant aquests dies moguts de trasllat, em tranquil·litza la seva mirada serena, que fixa la meva imatge i em parla. Hi ha coses que ens agraden, que ens criden, i hi ha coses que no. Això no es decideix. La construcció d'un espai comú, en canvi, sí que es decideix. La casa és la metàfora de la persona, feta a partir de la seva imatge i semblança.

14 de març del 2012

Pis al centre: ideal parelles

Fa dies publicava un escrit, Buscar i remenar, que tinc la sensació que no s'entenia per enlloc. La clau de lectura és fàcil: el llibre del què parlava és El día de la mudanza i, si tenim en compte el títol de l'escrit d'avui, tot quadra. Ja hem buscat, ja hem remenat i ja ens hem decidit: tenim pis. De moment, si és tan ideal com en principi sembla que serà, no ho sé. Els principis sempre són durs i no comencen mai amb el trasllat, comencen amb negociacions i pactes, amb papers i amb diners. Després, arribarà la mudança. I, encara més tard, arribarà aquest ideal. O, si més no, esperem que així sigui.

12 de març del 2012

Els camins del pensament

Estava parada al final de l'Avinguda de Sant F., esperant que el semàfor es tornés verd. Era al mateix lloc on era fa anys, on vam separar-nos després d'haver passat el vespre i part de la nit junts. Suposo que el record se'm va fer present i per això vaig pensar en ell. Vaig pensar en aquell sopar a la terrassa, una nit de juny, i en que vam haver d'abrigar-nos, ell amb una samarreta i jo amb una jaqueteta fina, perquè encara refrescava. Pensava en el que llavors pensava i pensava en el que llavors no vaig saber veure. Imaginava com haurien estat les coses si m'hagués adonat quan tocava del que tenia entre les mans. Quan era a l'alçada de La Copa alguna cosa va canviar. Travessava el riu sobre quatre rodes, això m'indicava la direcció.

7 de març del 2012

Ordre còsmic

No sé en qui m'estic convertint. Hi ha algú que, de vegades, s'apropia de tota jo i em fa fer coses que no vull fer, em fa callar coses que vull dir, em fa actuar d'una manera que no és la meva. No ho puc controlar, sóc un autòmat a mans d'una mena de demiürg cruel que em fa enfadar, em fa plorar, em fa estar trista. No em reconec. Només quan jo sóc més forta, quan ell s'enlluerna amb la meva llum i ha de concertar-se perquè no el cegui, torno a sentir-me una mica més jo, una mica més meva, una mica més bé.

5 de març del 2012

Buscar i remenar

Aquell llibre em va cridar. És un llibre de la col·lecció Biblioteca Portàtil, que té aquelles cobertes grogues tan característiques, de Periférica, una editorial que m'encanta. Com que el llibre em va cridar, me'l vaig comprar sense saber ni de què anava. Segurament, allò que em va acabar de decidir va ser el títol. L'altre dia, un dels meus millors amics va rememorar l'escena, ja que ell també hi era. Recordava el diàleg que vam tenir: "Que t'agraden els trasllats?" "No, de fet no. Odio les mudances". Fa tres anys, de tot això. Fa tres anys que em vaig comprar el llibre, poc després d'un trasllat. Fa tres anys que tinc el llibre a la lleixa, encara per començar.