Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

25 de setembre del 2014

Pedres que rodolen

Ahir parlava amb la meva mare, que és una santa, i li explicava les coses que em cansen, i les desganes. "I de ---, no te'n vas cansar?". "No, d'això no. Era jove i estava emocionada". Només ella, sense saber-ho i sense proposar-s'ho, és capaç de fer-me veure allò que els meus ulls ja no són capaços de veure.

18 de setembre del 2014

Construcció ideal

És blanca. La majoria de mobles són de fusta clara, antiga i poc tractada, però robusta i resistent. Contrasten amb alguns elements metàl·lics: la làmpada, la prestatgeria plena de càmeres, la calaixera que serveix de tauleta de nit. Té molta llum, i a l'hivern s'agraeix en un espai de sostres alts com aquests. Els rajols són groguencs, amb una sanefa més fosca als voltants. Les cortines, els cobrellits i la tapisseria del sofà conjuguen sense haver-ho pretès. Hi ha algunes plantes, que fan companyia i donen vida. Un lloc on ser feliç, on ja no calgui res més.

4 de setembre del 2014

Fête de l'été

Llavors encara érem joves. Ens agafàvem l'últim cap de setmana d'agost i ens n'anavem a una casa situada al bell mig de la plana de l'Empordà, de la què disposàvem només per a nosaltres. Els vespres passaven plàcidament entre birres i rialles. No sé què sopàvem, segurament entrepans d'embotit. Quan era prou tard, les poques persones que no bevien decidien agafar el cotxe per anar a la festa major més propera, a uns 15 quilòmetres. Pel camí fèiem bromes i escoltàvem la ràdio, però quan sonava una cançó bona tots callàvem. Concerts, més cerveses, la parada del tiro. Sé que una de les noies va aconseguir endur-se un ós de peluix molt gros. El viatge de tornada era tranquil: tots dormíem, fins i tot l'osset, excepte el conductor. L'endemà, amb cara de ressaca, el cafè ens corria per les venes. Tampoc no recordo què dinàvem, segurament algú feia macarrons; però bevíem molt de cafè, això sí. El dia avançava mentre jugàvem a cartes a l'ombra d'una morera. L'estiu avançava i s'anava morint.