Accés 14

Havia sentit tantíssimes vegades abans aquesta cançó. De fet, és una de les del repertori de Mishima que més m'agrada. Però avui ha estat diferent, com si fos la primera vegada, com una catarsi, com una revelació. Ho he entès tot, ho he entès de nou. Mai no m'hauria imaginat poder-hi trobar aquest significat. Ha estat gràcies a tu, per culpa d'ella. Els mesos passen, les coses han de canviar.

M'agrada estar sola quan plou

Potser ens agrada el mateix, o potser no. No ho sé. M'és igual. Ja ni tan sols tinc ganes de preguntar-t'ho. Ja no puc escoltar-te més. Tot el que em dius em sembla una provocació. Potser no és volguda, però jo ho sento així: una provocació. Com la invasió de l'espai i el temps, com la manera de conduir-me, com la falta de consideració, com la pretesa superioritat moral amb què actues. Ningú no és perfecte. Ni tu ni jo tampoc. Però jo, almenys, em reconec i m'accepto les mancances.

Tenir i no fer

El canvi només arriba quan deixes enrere els dubtes i et proposes assolir objectius petits però concrets. La incògnita de saber si ho estàs fent bé o malament es resol amb el pas del temps, no abans. Ser pacient i saber trobar el moment sempre costa, però la precipitació és pitjor. Quan hi ha algú al costat disposat a ajudar-te potser és més reconfortant, però el camí pot ser igual de llarg. Paciència.

Aire de València

Sempre hi fa més calor. Els dies són clars i dibuixen un blau cel que no es troba enlloc més. Les nits són ataronjades, amb un baf que t'embolcalla. Tanquen locals i n'obren d'altres, més moderns, però és difícil esborrar el record de tots els llocs que vam compartir, per més que canviïn els carrers. De cada pedra en sorgeix alguna cosa que em revitalitza, allunyant-me de tu i acostant-me a tu alhora. Fes-te vella sense podrir-te, igual que ho hem fet nosaltres, i emmiralla'ns oferint-nos sempre la millor cara.

Quatre coses

1. Després d'una estona menjant avellanes, em fa mal la mandíbula. Sóc així de dèbil. 
2. No puc competir amb la desimboltura del meu entorn. Moltes vegades faig coses que no vull fer, i moltes d'altres no faig coses que vull fer. 
3. Des de fa unes setmanes tinc un llibre d'en Gabriel que ve, després d'anys, de la caixa d'en Gabriel. Des de fa anys tinc un llibre d'en Salvador que va venir, després de setmanes, de la caixa d'en Salvador. 
4. Acabo de comprar dues entrades per anar a teatre. No tinc ni la menor idea de qui m'hi acompanyarà.