Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

24 de desembre del 2017

Planificació

Ara agafaria una ampolla i m'hi abraçaria. No la deixaria anar fins que cos i consciència no se m'haguessin adormit. Però no ho puc fer. Els nervis, la tensió, els compromisos, el deure, no m'ho deixen fer. El pensament em fuig cap a altres bandes, molt més emocionants que la realitat, i només vull que l'estona passi quan més ràpid millor. Quedar-me en blanc, absent, complaent. I que tothom estigui content perquè he evitat deixar anar la meva fúria.

23 de desembre del 2017

Segones

La dita diu que les segones parts mai no són bones. No sé si creure'm-ho. En el cas de les pelis sí, esclar, però en la resta de coses ja no ho sé. A vegades no hi ha altre remei que acceptar passar per segona vegada per allà mateix on ens hem entrebancat. Això no vol dir necessàriament que n'aprenguem, però és molt difícil resignar-se davant d'aquesta situació i quedar-se indiferent. Hem de rendir-nos a l'evidència de l'assaig-error. Voler canviar, voler millorar.

14 de desembre del 2017

Direcció Nord

Rodalies Renfe és desesperant, sobretot per la indefensió amb què deixa els seus usuaris. Dos seients davant meu hi ha asseguda una parella d'avis. Pel que diuen, dedueixo que no són viatgers habituals. Mentre el tren està aturat de manera incomprensible poc abans d'arribar a una estació, sento que l'àvia parla de trenar el vidre i continuar el trajecte a peu. Després s'han preguntat mútuament si els donarien de sopar o no, tenint en compte el retard considerable. Els escolto, fan gràcia, però no puc més i m'enfado: hem avançat vint metres i tornem a estar aturats.

11 de desembre del 2017

Cafè de tarda

Voldria que la tempesta passés ràpid, mentre jo em replego, cada vegada més i més petita, dins la meva minúscula closa, tova i peluda. Despertar-me després, fer-me immòbil, com un objecte de natura morta, però viva: alimentar-me de la llum del sol, del contacte amb l'aire fresc, d'una mica d'aigua de la font. I prou, res més, només això: dormir, escalfar-me, respirar.