Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

26 de juny del 2018

Verd

Aquell mateix dia vaig veure imatges del que havia passat, i em van venir totes les llàgrimes. Ho vaig veure des de casa, quan em vaig poder connectar a tots els mitjans possibles, i va ser llavors que em vaig fer càrrec de la tragèdia. Abans no podia ser-ne conscient. Cues, paralització, nervis enmig de vinyes, però en general es respirava una calma tensa força festiva. El pitjor va ser després, en arribar a casa, a l'espai de confort, on tot es va fer evident. I també l'endemà, al cotxe, anant a l'aeroport de matinada, sola, desfeta, i altra vegada amb llàgrimes als ulls. I l'endemà de l'endemà, lluny d'una vaga que tenia tot el sentit del món. Quan les coses no poden ser hem de fer que siguin. I n'hem d'aprendre.

21 de juny del 2018

Cabalgata. Lejana.

No sé si me'n sortiré, però almenys ho intentaré. La responsabilitat de ser a molts llocs alhora. La responsabilitat de cuidar moltes atencions alhora. La responsabilitat de saber-me fixar en moltes coses alhora. La responsabilitat de mantenir-me íntegra amb mi mateixa, sempre. Tot això és el que em passa aquests dies, a aquesta ciutat, tan lluny de casa; mentre dubto si hi ha res gaire ferm que pugui anomenar-se casa.

17 de juny del 2018

Profecies

Si algú, fa deu anys, m'hagués dit que ara mateix em trobaria (jo, i també el meu entorn) en aquesta situació, hauria pensat que desvariejava. Aleshores tot just despuntava la primera llavor. I el més fàcil era pensar que la història no es podia repetir (amb tan poc temps de marge!) de la mateixa manera. Però sí, la vida continua, canvia, evoluciona, i al final la realitat s'imposa. És injust, però és així.

9 de juny del 2018

Trobar les paraules justes

S'acosta el record de la primera matinada en què ens vam donar amor. La primera nit d'una nova vida, que va arribar sense gaires avisos i quasi per esgotament. Per inacció meva que va derivar en cansament teu. Les circumstàncies, les teves i les meves, han canviat molt, però la situació segurament no tant. Inestables, encara continuem buscant-nos a nosaltres mateixos de manera incansable i enèrgica. Els que ens acompanyen són importants, sí, però més ho som nosaltres. Tots dos sabem que encara ens queda una última cosa per fer, i no acabarà mai del tot la nostra història fins que no ho hàgim acomplert.

7 de juny del 2018

Espai, Temps. Kafka, Borges

Aquesta ciutat m'està embellint. Sempre he pensat que la tardor em queda bé. Però encara em falta un anell i un abric (o unes sabates) d'estil francès, que abrigui i sigui elegant. Cada vegada tinc més cabells blancs, i cada vegada m'agraden més. He de tallar-me'ls per deixar-los créixer de veritat. Fer-me vella com si fos l'última dona.

6 de juny del 2018

Mai no és del tot fosc

A les nits es fa evident que el nivell de contaminació lumínica és tan bèstia que els núvols sempre són una mica blancs, tirant a grisos, i el cel sempre és una mica blau, blau fosc, però blau. Sé que no és bo, però m'agrada. Perquè acompanya adientment el paisatge sonor: camions buidant cubells d'escombraries, i totes les ampolles de vidre buides repicant. El gran edifici de davant, de maons de color de maó, que crec que és un hospital, també hi queda bé. Em guardaré per sempre la foto acústica mental.

3 de juny del 2018

Primer matí a l'altre tròpic

Era molt d'hora, o almenys a mi m'ho semblava, perquè la son i el cansament acumulats després de tantes hores de vol em feia perdre la perspectiva malgrat les meves ganes d'adaptar-me a l'horari. Trajecte per l'autopista: cada tants metres, grups de policies armats, exageradament armats. Després ja no els veia, perquè el paisatge crida la mirada. La tardor és a les acaballes. La natura desploma totes les seves restes, els arbres acaben de despullar-se. Cotxes, tots, amb els vidres fumats, a través dels quals la tonalitat de color es torna encara més vermellosa. La millor primera imatge de la ciutat que m'espera.