Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

18 de març del 2014

Analogisme

Ara que ja ha passat (gairebé) tot, i que tinc una setmana per endavant, amb un parèntesi lluminós i maternal inclòs, no puc fer altra cosa que recuperar els meus papers antics, arrugats i gastats, i intentar començar a acabar alguna de les 489 coses que tinc pendents. Ningú ha dit que sigui fàcil superar la reconciliació amb el món i deixar de banda els signes del temps, però compto amb la música i la primavera, que em fan de refugi acollidor i em mostren quin és el camí per continuar endavant.

11 de març del 2014

Tardor de foc i de pluja

Tot va canviar. Llavors. Ja era capaç d'adonar-me'n, llavors, però ara no deixa de sorprendre'm que les coses (i aquí, quan dic coses, vull dir jo, sobretot) hagin canviat tan poc. Com si la imaginació hagués tingut prou força per fer les coses realitat: els presagis, bons i dolents, que tan fàcilment ara es poden veure complerts quan girem els ulls cap al passat. Noto presències que no hi són, però recordo paraules que em diuen que les persones i els llocs que ens han estat importants no deixen mai de fer camí amb nosaltres, que som cargolets amb una casa cada vegada més grossa, tot i que en cada bugada acabem perdent un llençol.

4 de març del 2014

Veni, vidi, vici

No es pot esperar res quan es viu en l'incertesa. Tot i això, malgrat saber-ho, la idea que passarà allò que tenim tantes ganes que passi va fent acte de presència recurrentment, i sense adonar-nos-en, se'ns ha instal·lat en el pensament. Llavors, no tenim altre remei que somriure davant una realitat que no ens agrada, eixugar-nos el plor i la suor, i continuar treballant amb esforç per aconseguir arribar allà on volem.