Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

26 de novembre del 2018

Una mar d'històries

Com si fos un nen que dibuixa paisatges inventats, que escriu contes amb la imaginació, només per gust, voldria que tot fos així de simple: haver-hi ganes, haver-hi instint, haver-hi temps. Recuperar tot allò que hem anat perdent amb el pas dels anys, i gairebé sense adonar-nos-en. La il·lusió. L'alegria per les coses senzilles, que en el fons són les que ens fan més feliços. Tenir-ho tot és no necessitar res més.

21 de novembre del 2018

Érem dos a contradir la nit

La lluminositat del pas del temps és reveladora. Van passant els anys i cada vegada es fa més clar que tot plegat és una pèrdua. Els cronòmetres, els rellotges, els calendaris, en són la balança, el mesurador. El futur és esperança, que no sabem si mai arribarà a existir. Viure és moure's entre l'esdevenidor i la presa de consciència del passat que ja ha quedat enrere. Ens movem sempre en aquest present estàtic, immòbil, constant, incorruptible.

12 de novembre del 2018

Les soirs bleus d'été

Podria escriure records que tinc molt al fons de mi mateixa, fer-los sortir durant una dia clar per intentar enlluernar. Però potser també podria escriure sobre coses noves, encara que siguin passades: sempre que no hagin estat pensades seran noves. També podria no escriure res, deixar passar el temps, fer-me immòbil, callada en la foscor. Resumir-ho tot en la segona aventura, en la sensació dels vespres blaus i verds que sé que mai no han existit.

9 de novembre del 2018

Imatges que s'agiten al fons

La follia em voreja, mentre veig com les flames em devoren tota sencera. Però ja he sortit de mi. Només puc preguntar-me què hi ha darrere la imatge de mi mateixa que ara deixo enrere, plena de neguit. Em tanco a casa, fora de mi. La calma no arribarà a la nit. La llum és la presència de la divinitat; però tot és de nit.