Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

22 de març del 2010

Avui, i sempre. (Tot torna)

No és convenient escoltar (o sentir, per casualitat, al bar on vas a esmorzar cada dia) cançons que parlen del mar els matins de dilluns grisos i plujosos. Llavors s'entelen els ulls pensant en homes que han quedat enrere i et preguntes què has estat fent amb la teva vida aquests últims dos anys. Res canvia perquè sí: el cambrer continua intentant lligar amb tu quan li pagues el cafè i arriba l'hora d'anar a treballar.

19 de març del 2010

Segona part

Jugador 1: Ahir estaves preciosa. De reüll, et mirava: tu, amb les teves juganeres mans blanques que no saben on ficar-se. Estaves esplèndia, lluminosa enmig de tanta gent fosca. No sabia què fer per apropar-me a tu, quina iniciativa prendre. La por em va vèncer, i vaig fugir.

Jugador 2: Ulls que no es veuen i llavis que no es toquen. La nit s'acaba en un bar, fosc, perquè no sé cap lloc on poder trobar-nos. La Marta, amb aquell somriure contagiós, sent fluixet massa vegades el teu nom. És una excusa, tot plegat, o allò latent que surt a la superfície de tant en tant?

14 de març del 2010

Persistència

No em cansaré de pensar-nos fins que no es compleixi el desig de veure el meu jersei de llana vermella i la meva jaqueta blava damunt aquell penjador.

12 de març del 2010

Amics

No paro de pensar en tu, en tu's que m'envolten. És tonto: s'ha deixat perdre un tia de puta mare (que sóc jo), amb la que s'hi entendria molt bé. "Quants tius ho deuen haver pensat, això, de tu...?" "Deixa d'escriure la teva vida, i viu-la."

8 de març del 2010

Hi haurà temps per a tot

Ell(a): M'agrada molt el que fas.

Ell(a): No tens ni idea de què faig.

Ell(a): Ja. Per això m'agrada.

7 de març del 2010

La parella

Llegeixen junts La Vanguardia, els dimecres comparteixen el Cultura's. Mentre un fa el dinar, l'altre para taula i endreça el menjador. Després, s'estiren al sofà de la terrassa per aprofitar el sol del migdia. Un son de deu minuts i a treballar altra vegada. Preparar una classe, una presentació, un article. Acabar una tesina. "Això potser ho hauries de canviar, no et sembla?" "Sí, crec que sí". Sopar amb amics: acudits i rialles. Tranquil·litat i calma, entesa, enderrocaments de muralles, en un llit de 2x2. L'endemà els esperen dos croissants, posar una rentadora i fregar el lavabo.