Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

24 de febrer del 2015

Emborrissolar

Només puc atendre imatges, mogudes i amb poca llum, de rostres sense perfil bo. No puc concentrar-me en res més que no sigui aquesta lletjor. La presència serà visual-virtual o no serà. Perquè ja no hi ha paper, ni analogia: només uns quants píxels que no són sinó combinacions alfanumèriques programades informàticament. En canvi, els desitjos parcialment tàctils i parcialment auditius, és a dir: els desitjos completament sensorials, s'esvaeixen forçosament. Com diria la cançó, només som cendres en el vent. L'avantatge és que aviat arribarà el moment de desempolsar-se: verd, llum, cant, flors.

16 de febrer del 2015

Fugacitat

Ara, els viatges en tren són tan curts que no tens temps ni de fer un cop de cap. De vegades, ni tan sols tens temps d'agafar llibreta i boli per escriure el viatge projectat: el passeig per parcs i turons inoblidables, el passeig en bici pels llocs de la meva infància, el passeig per la pell de les parts del teu cos. Tot escrit en condicional, esperant que arribi el temps del futur perfecte.

4 de febrer del 2015

Vespres

A fora cau aiguaneu, mentre nosaltres discutim a la cuina. Al cap d’unes hores, farem veure que no ha passat res o que ja ha passat tot i dormirem (o no) abraçats (o no) en el mateix llit, dins el mateix nòrdic, sota el mateix sostre. De cada nit i com cada nit.