Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

29 de maig del 2013

Sofà, copa de vi i música, després de sopar.

Sempre ens quedarà aquella cançó de Nina Simone, aquell viatge a Perpinyà i aquella catifa vermellosa. Però la llum tènue converteix la nostra visió en un miratge, la imaginació plasmada en els nostres ulls. La finestra, el paisatge i els colors espurnejant. El fum, l'olor, la calor; és tot això el que ens fa companyia, el que ens descriu, el que som -encara que no ens agradi-.

15 de maig del 2013

La covardia de no saber què fer

Sóc aquí, encara. Allà mateix, encara. Després de tant de temps, qui ho hauria dit! Amb els ulls ben oberts i la nit ben fosca, estic paralitzada. Encara. Perquè encara no he aconseguit saltar-me les reserves que jo mateixa m'autoimposo, ni tampoc la responsabilitat immediata que comporta assolir la llibertat. És com si, en el fons, encara tingués por de la por. Por de tornar-me a trobar plorant sota un balcó d'un carrer moll del barri del Carme. Por d'arribar a casa i necessitar que algú m'abraci, només això: una abraçada, sense fer preguntes.