Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

25 d’abril del 2012

Posa un (sant) Jordi a la teva vida!

Recordo com vaig viure les dues darreres diades, quan Sant Jordi era una campanya que durava, aproximadament, un mes. Hi havia cansament i nervis, molts. Aquest any, però, ha estat una mica diferent, ha estat una mica més tranquil. Sant Jordi només ha durat un dia i l'endemà no m'he sentit terriblement feta pols com els altres anys. Després de la diada, amb la llibreria tancada i els llibreters sopats, no vaig anar a fer cap cervesa, com seria comprensible després d'una jornada tan dura, sinó que vaig preferir anar cap a casa, a estirar-me el sofà, mentre en Jordi, que és un sant, em feia un massatge a les cames que em va anar la mar de bé. Hi va haver roses i llibres, somriures, mirades de complicitat. Les felicitacions no fan altra cosa que reiterar la felicitat.

22 d’abril del 2012

Nit de divendres

Feia temps que no sonava Bach a casa. Tres o quatre anys. El temps que feia que no vivia amb parella. "Què estàs escoltant?" Em va respondre amb un to de veu que es mig preguntava com és que no ho havia endevinat. Suposo que perquè estava massa cansada. Jo era al sofà, mentre em prenia una infusió, em menjava les ungles i em fumava l'últim cigarret del dia. Ell era a l'estudi, amb una infusió que es va acabar refredant, fent feina davant l'ordinador. La seva resposta no em va sorprendre. Només a persones com ell, o com jo, o com quatre gats més que ronden per aquest petit món, se'ls pot acudir escoltar Bach un divendres a la nit.

10 d’abril del 2012

A l'altra riba

Si fa tants dies que tinc abandonat el bloc és perquè últimament he estat força ocupada desmuntant una casa i muntant-ne una de nova. Però no només això: també me dedicat a gaudir de la companyia de l'home que tinc al costat, sense el qual no m'hauria estat possible ni desmuntar ni muntar cap casa. Hem aprofitat aquests dies de primavera: la llum radiant entre núvols de cotó fluix i la pluja fina amb olor de terra molla. El fet que a la casa que acabem d'estrenar encara no hi hagi connexió a internet ha estat, sincerament, el motiu menys important.