Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

13 de maig del 2015

Tu on siguis i jo a Cuenca

Sempre he anat pel món amb certes concepcions mentals, personalíssimes, que no tenen per què ser compartides o fàcils d'entendre. Per exemple, sempre he pensat que al món hi ha tres tipus de persones: els que són com nosaltres, els russos i els xinos. El concepte "nosaltres" sempre resulta problemàtic. El xinos no s'haurien de dir xinos, sinó xinesos. I els russos són tota aquella altra cosa. Cosa també és un concepte molt ampli, i ambigu. Però un dels referents més concrets per expressar l'exotisme del món és Cuenca. Sí, la de las casas colgando, o colgantes... Com se digui! No ho sé, no hi he estat mai. De fet, fins fa poc, no coneixia ningú que hi hagués estat mai. Sé que una conversa és bona quan, tard o d'hora, en algun moment, algú pronuncia "Cuenca". Una mica com "Wisconsin" o "Massachusetts", però això ja és més difícil, perquè per introduir aquests llocs en una conversa és necessari conèixer-me molt i, per sort, són pocs el que han hagut de patir aquesta desgràcia.

8 de maig del 2015

Divendres, en plural

Hi ha dies de la setmana que no puc. Si els dilluns solc estar entusiasmada amb totes les coses que em plantejo de fer durant els propers dies, els divendres estic tan cansada i tan espessa que no serveixo per a gaire res. És el mateix que fa uns anys: com que sortia cada dia (sí, cada dia; i a més em llevava molt d'hora per anar a treballar, molt d'hora!), els divendres no era capaç d'aguantar i me n'anava a dormir abans de les onze. Ara la motivació ha canviat, per sort!, però les circumstàncies són les mateixes: les poques neurones que em queden necessiten un descans. Sobretot perquè aquella noció de capsdesetmana tranquils ha deixat d'existir, i s'han convertit en hores aprofitables per treballar sense parar.