Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

30 de setembre del 2015

Cel de posta

Per fi ha arribat la tardor... Però l'acompanya una mena de feel blue que no sé d'on baixa. No ho entenc: ara tot són somriures, alegries i emocions. En canvi, jo, mig refredada, vestida amb pseudopijama i acompanyada per una infusió calenta, semblo sortida d'un altre món. Recordar els focs d'octubre; l'esperança dels cels foguejants d'octubre. Un any més.

23 de setembre del 2015

Tot allò que voldria dir-te

I no goso. Perquè ja no crec tant com abans en la força de les paraules. Perquè fa massa temps que no escric, i de viva veu els mots se'm tornen fràgils. Perquè tot allò que porto dins em surt encara que no vulgui i encara que tu no te n'adonis. Perquè no veig el principi ni cap final per on començar a descabdellar el fil que se'm fa un nus a l'estómac. Perquè ara (ja) (que) és tard, i tota tardor torna.

16 de setembre del 2015

A la primera línia del front

Apagar focs, tancar temes. Acabar d'organitzar els textos, primer. Començar i acabar el text, segon. Revisar el text, tercer. Preparar els textos i enviar-los, després. Escriure als interessats per demanar-los textos, final. I cap d'aquests textos no és el mateix, ni segurament tenen res a veure entre ells. Però tots estan relacionats, perquè tots han de passar per les meves mans, i per aquest ordre. Fins que arribin noves instruccions, amb nous horitzons.

9 de setembre del 2015

Els mots del retorn

Ja són tres les vegades que, conscientment, avui he pensat en ell. El llibre que he de rellegir, bona part del qual vaig llegir-me per primera vegada al seu costat, m'hi fa pensar no només per això, sinó també perquè per culpa seva vaig tardar més del compte (massa del compte) a acabar-l'ho per poder fer la ressenya. La conversa amb la Mariona sobre la dificultat de les relacions de parella, els acabaments de les relacions de parella i les relacions que s'estableixen amb les exparelles. El dinar: justament el mateix que vaig cuinar l'endemà d'una tarda de discussió que va acabar més que bé. Fa temps vaig escriure un conte amb un títol que ja he oblidat, però sempre l'he anomenat -en el record- el conte dels tres pebrots. La tendència a escriure contes sobre fruites i verdures, però, fa temps que em va passar.

1 de setembre del 2015

Començar pel final

No sé si és pura casualitat, o és que sempre he tingut tendència a anar contracorrent. La qüestió és que quan les condicions són les menys favorables, jo començo a posar-hi bona cara. En vistes de la tardor, de les pluges fines de tardor, dels ventets suaus de tardor, m'ha inundat un estiu interior. Com si es tractés d'una mena d'il dolce far niente, que no m'hauria de permetre però m'agrada. Basculant entre la calma i el nervi, entre una i altra riba, he decidit mirar el futur sense pensar en el passat.