Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

31 de maig del 2011

Els homes i els dies

Fa dies que no paro. Massa dies, suposo. El compromís, la passió i la perfecció que tinc amb la meva feina laboral s'ajunta amb la feina social, la feina esportiva, la feina domèstica, la feina de suport i la feina sentimental. Diumenge al vespre van aconsellar-me que, si podia, m'agafés el dimecres "de festa". Ara ho he recordat, però penso que, si ho faig, acabaré desaprofitant tot el que queda de setmana: dijous la gran ciutat em robarà tota la tarda i divendres em farà mandra reactivar-me per tornar a desactivar-me durant el cap de setmana. Com a "El distret" de Ferrater, ja ha passat un altre dia, ja s'ha fet fosc i encara no he mirat el cel.

26 de maig del 2011

Curtcircuit

Vaig mirar-lo, i no el trobava del tot guapo, però tampoc lleig: hi havia alguna cosa que el feia especial. Hi ha nits, quan em costa dormir, que de tant fer la croqueta pel llit acabo abraçada al coixí. Ahir, per un moment, vaig imaginar que el coixí era el seu braç. Segur que hi ha alguna cançó de The New Raemon que ho expliqui.

21 de maig del 2011

Sense títol

No sé pas com s'arreglarà, tot això, ni si s'arreglarà. Voldria escriure coses agradables, però no em surten. Avui he fallat a una amiga, més ben dit: a dues. Els he mentit. I els he mentit només perquè tenia ganes de quedar-me a casa, sola amb la meva migranya, tranquil·la, intentant posar-ho tot a lloc. Però no servirà de res, perquè demà em tornaré a llevar amb mal d'esquena i amb les cames cansades. No hi haurà res que m'agradi i tornaré a refugiar-me en records. Records de fa anys, com aquell migdia de juny amb samarreta vermella; de fa dies, com aquella agradable tarda al parc dels pintors; o de fa hores, com aquell magnífic concert-espectacle que m'ha deixat sensitivament esgotada. S'acabarà la setmana per començar-ne una altra, i jo seguiré sentint-me igual de buida.

16 de maig del 2011

Revival

És apassionant veure la quantitat de coses que es poden anar acumulant a les carpetes d'esborranys. Un munt de missatges que es van escriure i no es van enviar mai. En els esborranys d'aquest bloc hi he trobat alguns textos curiosos. Un dia se'm va encendre alguna bombeta i em vaig plantejar -per escrit- canviar l'estil del bloc afegint a cada text una fotografia. Avui, quan ho llegia, m'ha semblat que era una altra prova de les connexions còsmiques que hi ha entre el jo poètic de l'E. i el meu. En un altre, demanava que algú em salvés, era una mena de crit d'auxili. Aquesta època ja ha quedat enrere, però... I estic contenta de no haver-lo publicat en el seu moment. Fent aquesta mena de retrospectiva, tinc la sensació que és molt més important allò que s'ha escrit i ha quedat inèdit, que no pas allò que s'ha publicat.

13 de maig del 2011

Refugis

Quan la cosa X va malament, es busca un refugi: la cosa Y. Després resulta que la cosa X comença a tornar anar bé, i la cosa Y es descontrola. Els refugis són solucions temporals, si es sobrepassa el seu temps de cobertura, la vàlvula d'escapament passa a ser una altra cosa. El binomi entre X i Y hauria d'estar sempre equilibrat, però no sempre ho està. Costa. Ningú ajuda, ni X ni Y. Torna a costar. I cada vegada costarà més.

4 de maig del 2011

Moment agradable, persona equivocada

Vam passar aquell cap de setmana junts, a Gràcia. Jo vaig fer tard perquè el tren anava amb retard, i ell ja feia estona que m'esperava a l'estació. Aquell parell o tres de dies van anar com van anar: en part bé i en part malament. Diumenge havíem quedat per dinar a casa d'una parella d'amics seus. Jo vaig tenir la pensada de portar les postres i vam entrar en una pastissera del barri, de tota la vida. Vam comprar un pastís i vam anar cap al Gòtic. Quan vam entrar al pis de la parella d'amics seus, ell va explicar que la idea de portar les postres havia estat meva. Vam dinar, tots quatre, i després va venir una llarga sobretaula. Quan ja era fosc, vam marxar cap a l'estació. Vaig agafar el tren de tornada i vaig pensar que semblàvem una parella estable, feliç. No ho érem.