Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

28 de novembre del 2017

Donar nom / Posar títol

M'agraden les paraules llargues, sense articles (ni determinats ni indeterminats) i en plural. Em sembla que contenen tots els matisos possibles que pot haver-hi. M'ho sembla sempre que trobo el mot adequat, esclar. Però molt sovint em costa. Com passar de la idea pensada a la paraula concreta? Potser és més interessant i enriquidor passar de la lectura concreta a la reflexió de les idees que transmeten.

23 de novembre del 2017

Les olors que em puden

M'estic acostumant als aeroports, i no m'agrada. Tinc feina, vull llegir, però no em puc concentrar. Abans pensava en escriure. M'ha costat fer-ho. Pensava en els ocres de la tardor, en la llum ocre de la tardor acariciant els boscos del baix Montseny. Pensava en tot això i volia escriure alguna cosa sobre el paisatge que en realitat parlés també sobre ell. Però no me n'he sortit, i la culpa la té l'aeroport. Tinc massa textos pendents de ser escrits.

22 de novembre del 2017

Retrobament (IV)

Ara ja no hi ha cartes agressives, ni respostes. Estem sols, despullats l'un davant de l'altre. Ens hem trobat, ens hem llegit, ens hem vingut a la memòria. Quin és el culpable d'haver causat aquest allunyament? Hem perdut el vincle que ens unia, el vam abandonar vés a saber on. Però llavors no ho sabíem. Ens n'hem adonat justament ara, com si fos una necessitat. No cal que construïm nous pont d'unió, ja en fem prou amb la mort que ens acompanya.

21 de novembre del 2017

Un matí d'abril

Puja amunt, fins arribar a tocar la glòria. Fes-te teus els manaments de la moral que no has seguit mai fins aleshores. Ara és el moment de comprometre's amb l'ètica. Allà dalt tot et semblarà exitós, però, al mateix temps, estrident, mundà, punxegut. No ho suportaràs: fracassaràs. I això és el teu destí, sobreviure a la rapidesa de la caiguda. Encara has d'aprendre a valorar allò que realment desitges. No siguis covard, accepta't. El que sempre has volgut és la innocència de l'espiritualitat de la carn.

18 de novembre del 2017

Tres en la carretera

Viatge de tornada, sola. Sona icat, però podria sonar una altra cosa. Penso en ell. L'estimo, encara que alguns aspectes em semblen insuficients. Continua sonant icat, però no escolto gaire. Penso en ell. L'estimo, malgrat tots els malgrats i tot allò que voldríem que fos diferent. Encara m'il·lusiono amb els seus projectes, tot i que ara ja són només seus. A icat sona una cançó que em fa pensar en ell. L'estimo, però no m'agrada que sigui així. Després de tant de temps, no hi ha res a fer. Sento que el paisatge tardoral m'acompanya, en tots els sentits. Tinc trenta-un anys, sóc gran —però encara no vella. Poliamor: estima en direccions i maneres diferents. Per què la tria ha de ser única, si els vull a tots tres?

15 de novembre del 2017

Avions de paper

Just al meu darrere hi ha assegudes, de costat, dues de les dones més importants de la vida de l'home de la meva vida. Potser, algun dia, jo també seuré al seu costat. Perquè no té cap sentit que jo sigui davant seu. Però hi ha moltes coses que no tenen sentit, en aquesta vida. Per exemple, el fet que sempre callin aquells que tenen més coses a dir.

9 de novembre del 2017

365

Avui he berenat en una cafeteria de l'Eixample. Hi havia un pare amb una filla, una mare amb un fill i una filla, una altra mare amb dos fills i una filla. La proporció és esgarrifosa: cinc criatures per a dues dones, una criatura per a un home. Però això no és el que més em preocupa, almenys ara mateix. El que m'inquieta és que els tres progenitors estaven sols: només n'hi havia un dels dos (en principi, són dos), l'altre vés a saber on era. Em pregunto com s'ha de (re)organitzar la vida en el moment en què apareixen els fills. Em reafirmo en la meva negativa de no voler-ne tenir.