Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

29 de desembre del 2018

Inventar-se

A vegades te'm fas present com si tot fos veritat. I no sé què fer-ne, de tu, que ets només un pensament. Confio en promeses quan ja no tinc edat de fer-ho, però estic convençuda que tu també saps que hi ha espais on poder pensar-nos. Hi ha instants lluminosos on podem agafar-nos de bracet com si res més no existís. Hem après a fixar-nos només en una petita part de les coses, oblidant totes les cançons i els poemes que ens parlen de nosaltres, encara que només siguem un pensament —o dos—, irreals.

11 de desembre del 2018

Escletxa blanca

No entenc les visions obertes de la solitud. Hi ha poemes que l'expliquen, sí, però les paraules em semblen molt remotes. El camí de la comprensió se'm fa llarg, i estic cansada: no aconsegueixo d'arribar-hi mai. Voldria tancar-m'hi a dins, encara que ho trobi inexplicable, i haver-me de dedicar només a contemplar les formes geomètriques que dibuixen els contorns del meu cos. Vist des de fora, encara estic més sola.