Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

28 d’agost del 2012

Sopa de lletres

Últimament m'he acostumat a treballar des de casa. Té avantatges i té inconvenients. Un dels avantatges és que pots distreure't de la feina cinc o deu minuts per fer tasques domèstiques que, en un altre lloc, t'és impossible de fer. Això mateix és, també, un dels inconvenients: que pots distreure't amb massa facilitat. Avui, mentre treballava, pensava: d'aquí una estona, has de baixar a comprar pa, perquè si no, no hi haurà res per sopar. Al cap de poca estona, en comptes de fer això, he rebut una trucada i he hagut de marxar a fer altres coses. Ningú no ha anat a comprar el pa. Ha arribat l'hora de sopar i, amb el que hi havia per casa, he hagut d'inventar-me un àpat. He sopat una amanida reciclada i una sopa (calenta). Divendres passat ja vaig menjar-ne, de sopa (calenta). Llavors, se m'han acudit dues preguntes: 1) Per què, després de menjar sopa, sempre tinc tanta set i he d'acabar bevent-me immediatament un gotàs d'aigua? i 2) A qui li passa pel cap menjar sopa al (encara) mes d'agost?

22 d’agost del 2012

Smoking in the motel room

Podria inventar-me una història d'amor, molt apassionada, entre un noi i una noia pràcticament desconeguts que acaben junts. Seria una mica com els arguments de les pelis noranteres de sèrie B, però adaptada a la (post)modernitat. És a dir, ambientada en l'actualitat d'una regió qualsevol de l'Europa meridional. La qüestió és que a mi sempre m'han agradat més les històries que no acaben bé, però encara no sóc prou bona per dedicar-me a fer guions pel senyor Tarantino.

20 d’agost del 2012

Filtres

Ens creuem amb un noi que porta uns pantalons de color verd, que passa en bici o a peu. Carrega una bossa de pell fosca, força gran. Ens mig saludem, perquè ens tenim vistos. El noi dels pantalons verds és músic, toca el piano. Fa temps, ens vam creuar amb un noi que portava un serrell indomable, que repartia flyers d'un concert que havia organitzat. També ens vam mig saludar, perquè també ens teníem vistos. El noi del serrell indomable també és músic, toca la guitarra i canta; és a dir, és cantautor. En un moment apareix el dubte: el noi dels pantalons verds i el noi del serrell indomable, són el mateix noi? La resposta, evidentment, és clara: no hi ha cap músic que pugui combinar pantalons verds i serrells indomables sense ser fumador. El tabac és el secret que explica aquests encreuaments i mitges salutacions.

13 d’agost del 2012

Allò que se sol anomenar amistat

És normal constatar que, amb els anys, la gent canvia. Més que no pas canviar, segurament hauria de dir-se evolucionar, construir projectes, anar tirant per un camí. Els amics, també amb els anys, van canviant, es van renovant. Hi ha amistats que són insostenibles de mantenir per culpa de diferències insalvables. Hi ha amistats que es mantenen incomprensiblement; potser gràcies al fet d'actuar a partir d'uns rols que no defineixen, fora d'aquell petit cercle, a les persones que els segueixen. Tinc un amic que diu que hi ha dos tipus de persones: els que fan fàcils les coses difícils i els que fan difícils les coses fàcils. Tinc un amic que em diu que, amb el temps, m'he anat tornant del primer grup. A mi també m'ho sembla, encara que hi hagi gent que conec de tota la vida que sigui incapaç de veure-ho, precisament perquè, en el fons, no em coneix.

7 d’agost del 2012

Por de no ser tu

El paratge és ideal: a la fresca, prop d'una riera, amb plataners il·luminats per focus blaus. És de foto, per emmarcar. Davant, hi ha dues parelles, de mitjana edat. S'abracen, potser perquè tenen una mica de fred. Tot el que es respira en l'ambient et diu que s'estimen. Tot el que es respira en l'ambient et diu que hi ha un sentiment molt profund, de veritat, incorruptible, entre ells. T'agradaria veure't a tu, d'aquí molts anys, igual. Llavors, comences a pensar en tot i en res, que és la vida. Arriba el torn de "La dona i l'altra". Apareixen els dubtes existencials: no saps si ets la dona o l'altra. Te'n vas a dormir sense resoldre-ho, i demà serà un altre dia.