Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

29 d’abril del 2011

Com Joe Brainard, però en imperatiu

Recorda sempre qui ets, d'on véns, i per què. Recorda el teu nom. Recorda els estius. Recorda el mirall i la cua. Recorda el sofà. Recorda l'alçada i la talla. Recorda el mono. Recorda el lavabo. (Llavors també recordaràs les monedes.) Recorda la pizza i el telèfon. Recorda les motos. Recorda la plaça. Recorda la botiga. Recorda l'estel. Recorda el concert. Recorda els banys. Recorda la veu. Recorda les rodes. Recorda l'orquídia. Recorda la sorra. Recorda el blau i la nit. Recorda la cançó. Recorda el gest. Recorda la sèquia. Recorda la bici. Recorda el barnús. Recorda la fred. Recorda el got i el crit. Recorda el piscolabis. Recorda les imatges.

I a pesar de tot, a vegades penso que no em coneixes, perquè tot el que saps, que et sembla molt, no és tant. Imagino el que penses i sé que no és veritat, i no m'agrada. I no entens aquesta manera de fer que tinc tan meva i tampoc no ho preguntes. Pretens que tot segueixi igual, però fa temps vaig decidir deixar d'intentar oblidar. Recordo el que em crec que sé, i m'ho crec.

26 d’abril del 2011

Cansament i nervis (encara)

Això que ara faig, ho hauria d'haver fet abans. D'aquesta manera, un dels meus millors amics s'hagués estalviat rebre l'esbroncada que fa una estona l'hi he fotut, perquè sé que no ho hauria d'haver fet. "Només tinc dues mans, peso menys de cinquanta quilos i faig metre seixanta. Perdona, però no sóc en Superman..." He anat aprenent per què el meu cos reacciona de determinada manera davant determinades situacions, però saber el perquè no em soluciona gaire res, o almenys no ho soluciona immediatament. Sé que hauria de deixar anar tot el meu mal humor al bloc, en comptes de fer-ho pagar a les persones que m'estimo. També sé que abans d'anar a dormir hauria de fer estiraments i intentar respirar per la panxa. Sé que hauria de fer coses que de vegades no faig. Però tot arribarà.

21 d’abril del 2011

Decepció

És igual si estic cansada, si he de córrer per tenir-ho tot arregladet a una certa hora, si m'espero fins que ell enllesteix la seva feina mentre em menjo el temps que em quedava per a mi. Tot això és igual, no ho tindrà en compte, no ho valorarà. Ell proposarà un pla per passar junts l'única estona tranquil·la de la setmana i a última hora ho anul·larà, els plans es canviaran, es desfaran. Igual com es desfà la seva credibilitat. És igual si resulta que tinc ganes de veure'l, de sopar de junts, de xerrar una estona, de fer l'amor. Tot això és igual.

Arribarà Sant Jordi i no hi haurà passejades de parelletes agafades de la mà, ni parades de roses; només caixes, pols, clients pesats, indecisos i -alguns- maleducats. És igual si per culpa dels nervis dormo poc (o no dormo) i menjo poc (o no menjo), si tinc migranya, si estic de mal humor i no em sento ni les cames ni l'esquena. La diada, en una llibreria, dura molt més del que la gent es pensa. Fins que no es viu des de dins no es pot entendre completament tot el que implica. Però és igual, tot això no importa.

19 d’abril del 2011

El joc dels disbarats

La nit de divendres és la porta d'entrada al cap de setmana. Sortir de casa i anar a un concert per passar una bona estona sembla la millor opció. Es comença anant a sopar fora, però l'anunci d'uns serveis curiosos enganxat al parabrisa del cotxe és el primer avís, el primer senyal, el primer símbol. Primer un i després l'altre. Cares conegudes, més cares conegudes. Les que afecten més van amb article masculí, i les copes de més fan buscar alguna vàlvula d'escapament. Finalment, sobtadament, la tempesta no esclata, però. Ni tant sols durant el camí de tornada a casa, mentre la llum selènica ens guia. En arribar, tot condueix cap allà mateix: cap a la bestiesa.

Jo i la meva nit hem fet un camí. Tu i la teva nit n'heu fet un altre. M'has escrit tard, i te l'has jugat a que jo et llegeixi encara més tard, i la matinada em serveix d'excusa per parlar de tot i de res, de nosaltres i dels altres, del que està clar i dels dubtes. Em buido, vomito, i desapareixes sense que pugui donar-te les gràcies. Dues vegades en una setmana. Li tornaré. Em tornaràs.

8 d’abril del 2011

La història es repeteix

Quan dic que hauríem, tots plegats, de viure la vida en consonància amb la natura, ho dic perquè els humans -ens agradi o no- som animals. Malgrat tot, és com si últimament haguéssim oblidat aquesta part animal tan característica per acabar-nos convertint en màquines. Viure en consonància amb la natura vol dir, per exemple, ser conscients dels moviments cíclics del nostre voltant. La climatologia és un dels millors exemples a seguir per tal de deixar anar els nostres instints i el nostre coneixement animal. És temps de primavera, cada any arriba una nova primavera, i cada primavera passa el mateix. La diferència entre aquesta primavera i les anteriors és que això que dic que sempre passa ara està protagonitzat per mi. De moment, aquests últims anys, he trobat tres actors i, de moment, ens hem anat repartint el protagonisme primaveral. Deixeu-me disfrutar ara d'aquesta llum, de les nits, de les rutes urbanes en bicicleta, de l'olor de dama de nit, de la rosa i de la rosada. El temps de recolliment ja arribarà. I, mentrestant, deixo que la metarealitat em vagi perseguint.

2 d’abril del 2011

Fantasia eròtica

Per qüestions que ara no vénen al cas, vam posar-nos a parlar del magatzem, i el magatzem em va fer pensar en el taulell, i el taulell (sota el taulell, concretament) en una fel·lació, i em vaig excitar, sense dir res, immersa en aquest pensament. Després, reflexionant-ho, veia possible una cosa similar, i em preocupava veure possible una cosa similar, i vaig dormir, i vaig tenir una calor enganxifosa tota la nit, i l'endemà vaig confessar-ho, després de dues ampolles de vi, i la cosa va ser percebuda com una cosa tan tonta que ningú mai més no recordarà ni tornarà a preguntar. El nom fa la cosa... i la cosa fa el nom, afegeixo. I demà serà un altre dia, diguéssim.