Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

30 de setembre del 2013

Després de la tempesta

Volia pensar-hi, de debò que volia pensar-hi. Feia dies que ho tenia ben ficat al cap, però em va passar per alt. Potser per les contusions i el mal per totes bandes, potser per l'emoció en els ulls d'un infant, potser per les fotos antigues plenes de pols. Pel que sigui, però em va passar per alt. A mitja nit -una nit moguda, calorosa, incòmoda- m'ha revingut. Volia pensar-hi, de debò que volia pensar-hi. Però he fet tard, només un dia, però un dia tard. Suposo que això no vol dir res més que l'acceptació ha arribat, i no em puc estar de donar-li la benvinguda amb aquest record tardà. Tardor, nit d'alegries fetes de fum.

27 de setembre del 2013

Quan la realitat... d'aixonsis

Feia molt temps que no em passava pel cap el verb 'sobrepoder'. La normativa, esclar, no me l'accepta; em diu que el correcte és 'sobreposar', però m'agrada més conjugar-lo com si fos de la segona, perquè d'aquesta manera em sembla que el significat queda molt més clar, perquè és molt més anguniós. Hi ha tants mots del català correcte oral que la normativa no té en compte... Però, en fi. 'Sobrepoder' és un verb que durant una època fèiem servir recurrentment amb una colla d'amics, d'aquelles tonteries que comencen com una broma interna i se li acaben enganxant a tothom. Ara fa dies que tinc la sensació que la realitat em sobrepot (no pas que em sobreposa, que és molt diferent!), i no he trobat cap verb millor que ho descrigui.

20 de setembre del 2013

Proclames

Fent una petita proporció del que tenim i del que ens manca, vam veure clarament que el pas del temps no juga al nostre favor. Però l'espiritualitat amb què el corredor de fons acara el trajecte ens ha de servir d'exemple. Les distraccions seran mínimes, o no seran. La nostàlgia quedarà enrere, en el record, fins que no tornem a posar les mans sobre el teclat. La passió de la carn serà l'única via de sortida possible durant les nits perdudes que vindran. Perquè sempre vénen nits perdudes.

16 de setembre del 2013

Lliure de càrrecs

Per a mi, avui comença oficialment el curs, la tornada a la normalitat acadèmica i laboral; tot i que ja fa setmanes que, extraoficialment, va començar. He estat els últims dies treballant de valent per no deixar-me perdre cap oportunitat, intentant-ho fer de la millor manera possible. Però avui torna la rutina, aquell navegar mig-perduda entre els textos de cada dia. Llegir, escriure, pensar... Les tres coses que sempre he pensat que se'm donaven millor i que, ara mateix, són les que em dedico a fer. Aviat s'acabaran aquests temps tranquils i arribarà l'inconegut. Per això més val que m'espavili a enllestir la feina (també de la millor manera possible), perquè no me n'hagi de penedir per sempre més.

9 de setembre del 2013

Mil i una nits

El cap i el cos en efervescència. Aquells quatre mil·límetres de biaix, que semblen nous i potser no ho són. Els somnis, de trucades i de feines. La respiració forta i els canvis de posició. Els canvis de temperatura, també. Aigua, llum. Fer l'amor com a teràpia, perquè ens curi la passió. La porta, de vegades tancada i de vegades oberta. El tic-tac del rellotge ens recorda que el temps no s'atura. No voler-se moure, no voler comprendre la realitat.