Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

13 d’abril de 2010

25 + 2

En una clínica de Girona hi ha mort una dona. Després d'haver voltat pel món, d'haver-se desenganyat i, fins i tot, d'haver tingut un fill, va trobar la tranquil·litat necessària per poder viure intensament els últims anys de la seva vida en un petit poble perdut enmig de les Gavarres. Hi vivia amb una amiga, amb una amiga de debò, amb una amiga d'aquelles amb qui el silenci no es fa incòmode. Juntes van construir un jardí preciós.

El poblet són quatre cases, un hostal i l'església. A la Plaça de l'Esglèsia, durant un assolellat però ventós diumenge d'abril s'hi coneixen, per casualitat, un noi i una noia. Ells no ho saben, però aquesta dona morta els ha unit. A l'horabaixa, sota la porxada, davant la mirada atenta de la marededéu, hi ha nascut una flor silvestre roja per recordar-nos que tot plegat va ser real.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada