Suposo que hauria de començar a desacostumar-me d'aquesta manera tan meva que tinc de respondre correus electrònics, on deixo fer (entre)veure que no està tot perdut. A tothom li agrada agradar; i flirtejar, en la majoria de casos, és el més divertit que pots fer amb algú.
Però penso en P., i em sap greu que el moment arribés abans que nosaltres. Penso en M., que seguirà despenjant-se de tant en tant. Penso en J. i en les estones i les energies perdudes. Penso en O. i en la facilitat de canviar d'actitud sense adonar-se ni del canvi ni de la facilitat. Penso en A. i em fa peneta recordar sense final aquell toc al vespre, aquell dinar al migdia i aquell cafè a la tarda.
La meva vida sentimental, durant aquest últim any i mig, ha estat un desastre. Ara només poden venir temps millors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada