Suposo que tothom té moments en què es creu només un petit granet de sorra enmig d'un desert molt gros. Però tothom té moments, també, d'eufòria, en els que pensa que s'ha fet tan gran i tan fort que s'ha acabat convertint en un turó o –això només els més agosarats– en una muntanya.
La veritat, sempre matisable, es deu trobar en un punt mig. Ningú és imprescindible, però tampoc completament prescindible per a tothom.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada