Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

19 de març de 2012

Poetarquitecta

El miro, me n'adono que l'estimo i alguna cosa em diu que tot sortirà bé. L'altre dia un amic em preguntava si no estàvem anant massa ràpid. Jo li vaig dir que havia fet coses pitjors, i que aquesta vegada ho tenia clar, que si en tingués algun dubte no ho faria. Malgrat el meu histerisme durant aquests dies moguts de trasllat, em tranquil·litza la seva mirada serena, que fixa la meva imatge i em parla. Hi ha coses que ens agraden, que ens criden, i hi ha coses que no. Això no es decideix. La construcció d'un espai comú, en canvi, sí que es decideix. La casa és la metàfora de la persona, feta a partir de la seva imatge i semblança.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada