Mentrestant

No sé gaire bé com matar el temps mentre espero aquella cosa, com si es tractés d'una mena de fat, que em traurà del tedi i em farà imaginar un nou món possible. Ara, potser més que mai, necessito forces externes per poder continuar endavant, per fer-me viure amb els cinc sentits, per moure'm fins la fosca inconeguda i sortir-ne victoriosa. El que he de fer és buscar respostes en el silenci de la nit i, més tard, en els rails de la matinada clara.