Aproximadament

Les nits grises d'insomni que retornen em volen seva. Passejo per matins clars i vespres frescos, tots odorants de primavera, amb la cara cansada i unes cames que no semblen les meves. Visc en una sensació permanent d'incompletesa, sense saber exactament què és el que manca. Tot ho trobo parcial, ambivalent, variable; similar al que hauria de ser però no acaba de ser. Potser com els somnis d'envelat durant les nits de lluna plena. Potser com els versos fàcils sense imatges ni encavalcaments.