Emborrissolar

Només puc atendre imatges, mogudes i amb poca llum, de rostres sense perfil bo. No puc concentrar-me en res més que no sigui aquesta lletjor. La presència serà visual-virtual o no serà. Perquè ja no hi ha paper, ni analogia: només uns quants píxels que no són sinó combinacions alfanumèriques programades informàticament. En canvi, els desitjos parcialment tàctils i parcialment auditius, és a dir: els desitjos completament sensorials, s'esvaeixen forçosament. Com diria la cançó, només som cendres en el vent. L'avantatge és que aviat arribarà el moment de desempolsar-se: verd, llum, cant, flors.