Tu on siguis i jo a Cuenca

Sempre he anat pel món amb certes concepcions mentals, personalíssimes, que no tenen per què ser compartides o fàcils d'entendre. Per exemple, sempre he pensat que al món hi ha tres tipus de persones: els que són com nosaltres, els russos i els xinos. El concepte "nosaltres" sempre resulta problemàtic. El xinos no s'haurien de dir xinos, sinó xinesos. I els russos són tota aquella altra cosa. Cosa també és un concepte molt ampli, i ambigu. Però un dels referents més concrets per expressar l'exotisme del món és Cuenca. Sí, la de las casas colgando, o colgantes... Com se digui! No ho sé, no hi he estat mai. De fet, fins fa poc, no coneixia ningú que hi hagués estat mai. Sé que una conversa és bona quan, tard o d'hora, en algun moment, algú pronuncia "Cuenca". Una mica com "Wisconsin" o "Massachusetts", però això ja és més difícil, perquè per introduir aquests llocs en una conversa és necessari conèixer-me molt i, per sort, són pocs el que han hagut de patir aquesta desgràcia.