23 de gener del 2017
Silenci tens
No em vull fixar en totes aquestes cares que em sonen, perquè tinc dubtes de saber-hi posar el nom que els toca. No faré cas dels sons dels moviments que fan tots aquells que m'envolten i em concentraré en l'impacte de les notes dins el meu cos, dins el meu cap. És com el retruny d'unes muntanyes llunyanes, que es desglacen. Tanco els ulls i veig l'aigua fonent-se, lliscant còdols avall, fins arribar a la superfície d'una plana de massa líquida que ens emmiralla. Sense dir res, poder dir-t'ho tot.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada