Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

30 d’abril de 2017

Lump

Va ser una senyal. No podia ser de cap altra manera, no ho podia entendre de cap altra manera. Només d'arribar a l'habitació, córrer les cortines i sortir al balcó, vaig veure aquell Lump amunt i avall, com si la platja fos seva. No era en Lump, només un Lump, perquè tampoc no era un "perrito caliente" qualsevol. Això et portarà bona sort, vaig pensar, sense acabar-m'ho de creure. L'endemà al matí, quan vaig sortir a fumar al balcó, ja no hi era. Tot estava tranquil, encara que la llum amb reflexos de mar sobre les meves mans em fes sentir vella i decrèpita, inservible. El Lump del dia abans, però, va fer el seu efecte i, al final, tot va sortir bé. Les meves mans es van tornar càlides, la teoria dels colors em va tornar la llum.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada