Trajecte d'anada

Et mentiria si et digués que aquests dies m'ho he passat malament, que he estat malament per causa teva. Res d'això: he pogut fer allò que volia, més o menys tranquil·lament, i sense que aquest "menys" tingués a veure amb tu, i és el que volia. Però també et mentiria si et digués que no tinc ganes d'arribar, de fer que aquest tren vagi més ràpid, de veure't i de notar-te. I encara hi ha una altra cosa, igual de sincera, que vull dir-te, perquè és la que més dubtes i incomoditats amb mi mateixa em genera: que la perspectiva d'aquests dies, de tants dies, al teu costat, se'm fa costeruda, per llarga, i feixuga, per l'activitat i, per tant, per la poca calma que m'imagino. El més preocupant és que no sé si vull que aquestes sensacions canviïn i, alhora, tinc molts dubtes que ho facin.