Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

7 de maig de 2018

Paràlisi

Quan no dorms gaire, ni gaire bé, els ulls s'acaben fent presents com si fossin pedres. Ja no puc estar atenta a res, ni pendent de cap imprevist. No trobo el temps, no cerco ambients. Per dins estic bruta, molla, silenciosa. Tot em passa per davant mentre jo em recloc, cada vegada més i més petita, cada vegada més i més immòbil. Allò que abans em cridava, que ens empeltava de moviment, ha marxat lluny, sense cap efecte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada