8 d’agost del 2018
Després
Puc imaginar-me què passaria. Jo em quedaria adormida i tu faries entrar llum a la cambra, perquè la necessites per fer les teves coses. No em despertaria. Em miraries de dalt a baix, i veuries que tinc els peus una mica bruts per culpa de les sandàlies, i que a les cames hi tinc quatre pèls que s'han rebel·lat a la depilació. Però tot això seria igual. Pensaries que sóc preciosa. Pensaries en tot el temps que ha passat abans d'arribar aquí. Jo em despertaria al cap d'una estona, i segurament et demanaria si em puc dutxar. Sortiríem a fer una cervesa amb els (teus) amics i tot aniria bé, perquè seria natural. Cantaríem i ballaríem. Tu no deixaries de sorprendre't. Pel desig de veure acomplert un desig que s'intuïa impossible. A la nit hi tornaríem. I l'endemà seria un nou després.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada