21 de novembre del 2018
Érem dos a contradir la nit
La lluminositat del pas del temps és reveladora. Van passant els anys i cada vegada es fa més clar que tot plegat és una pèrdua. Els cronòmetres, els rellotges, els calendaris, en són la balança, el mesurador. El futur és esperança, que no sabem si mai arribarà a existir. Viure és moure's entre l'esdevenidor i la presa de consciència del passat que ja ha quedat enrere. Ens movem sempre en aquest present estàtic, immòbil, constant, incorruptible.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada