Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

11 de desembre de 2018

Escletxa blanca

No entenc les visions obertes de la solitud. Hi ha poemes que l'expliquen, sí, però les paraules em semblen molt remotes. El camí de la comprensió se'm fa llarg, i estic cansada: no aconsegueixo d'arribar-hi mai. Voldria tancar-m'hi a dins, encara que ho trobi inexplicable, i haver-me de dedicar només a contemplar les formes geomètriques que dibuixen els contorns del meu cos. Vist des de fora, encara estic més sola.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada