12 de setembre de 2019
Les fulles roges de les veus
Quan comencen els primers freds de finals d'estiu, s'acaben aquells vespres interminables de claror. És el temps de les primeres mantetes al sofà, a l'hora de la pel·lícula. De les primeres espelmes que aporten l'escalfor visual necessària en aquells racons de la casa. De les tardes humides passades davant l'ordinador, fent feina que no s'acaba. M'agrada la tardor, els colors, les rebequetes, les infusions a mitja tarda, els paraigües grossos i també els petits. Que s'iniciï ja el temps del recolliment, sisplau.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada