Dies de parèntesi

Ja me n'adonava, ja, en aquell moment; quan semblava que tot podia passar perquè el temps s'alentia. Però no sé si vaig saber-ho acabar d'aprofitar. Ara que ja han passat, aquells dies, tinc la sensació que tot torna a precipitar-se ràpidament. Com si de res no hagués servit l'espai en blanc. En realitat, però, sóc injusta, perquè sí que crec que va ser útil. La qüestió de fons és que no en faig mai prou, i sempre vull més i millor, com si fos capaç d'aguantar-ho.