Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

2 de novembre de 2009

Quan et passen coses que no reconeixes

Tinc feina, però perdo el temps buscant noies que tenen claus que obren vells mons. Ja em va bé ocupar el cap amb aquestes banalitats; tinc por d'enamorar-me. La gent no sap valorar les coses petites i boniques que passen al seu voltant. Regalo, perquè sí, perquè em ve de gust i en tinc ganes, el que no van saber donar-me, i ni tan sols es dignen a donar-me les gràcies. I avui, que estic esplèndidament guapa perquè els cabells han decidit fer-me cas, la causalitat no m'acompanya. (Per deu minuts, també.) Ets un cretí, i jo només un granet de sorra que no sap com bellugar-se entre les aigües. No entenc aquesta mena de manera de funcionar que té la gent. No entenc com pot costar tant tenir una mica d'empatia cap als altres.

Mentida: Sí que ho entenc.

Veritat: I would prefer not to.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada