Tinc feina, però perdo el temps buscant noies que tenen claus que obren vells mons. Ja em va bé ocupar el cap amb aquestes banalitats; tinc por d'enamorar-me. La gent no sap valorar les coses petites i boniques que passen al seu voltant. Regalo, perquè sí, perquè em ve de gust i en tinc ganes, el que no van saber donar-me, i ni tan sols es dignen a donar-me les gràcies. I avui, que estic esplèndidament guapa perquè els cabells han decidit fer-me cas, la causalitat no m'acompanya. (Per deu minuts, també.) Ets un cretí, i jo només un granet de sorra que no sap com bellugar-se entre les aigües. No entenc aquesta mena de manera de funcionar que té la gent. No entenc com pot costar tant tenir una mica d'empatia cap als altres.
Mentida: Sí que ho entenc.
Veritat: I would prefer not to.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada