Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

10 de novembre del 2009

Vespre de novembre

A fora hi fa fred. Arribar a casa i despullar-se és sensacional. Caminar descalça sobre el parquet. Les cames són suaus, però ha sortit un petit granet a la cuixa. Com seria passar un cap de setmana amb ell, tancats a casa? I amb ell? I amb ell? I amb ella? Aquesta nostàlgia eufòrica és increïble. I l'hora de vestir-se no arriba.
Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)