(In)seguretats humanes

No podem confiar en res, perquè res és etern. Els refugis són els de sempre: la melodia d'una cançó trista, algun poema que ens remogui les entranyes, etc. Passar les hores dels dies davant un ordinador no soluciona res, però almenys reconforta una mica. O potser no, no ho sé. És allò típic: tots els esforços possibles intentant aconseguir una cosa i, quan la tens, pensar que segurament no valia la pena, que no n'hi havia per a tant. Llavors és quan tens la sensació d'estar perdut, de no entendre res, de sentir-te impotent en aquest món tan gran i tu tan petit.