18 de gener del 2010
Manuscrits
Això que em passa no es resol amb una catàrtica sessió (convenient, tanmateix) d'escriptura sobre escriptura. Avui no he dinat, per no perdre els bons costums, suposo. El meu estòmac m'ho recorda cada vegada que m'encenc un cigarret. Aquell nus (sí, sí, el de l'abril i el maig) ha tornat, just quan menys m'ho esperava. I tinc ganes de plorar, però les llàgrimes no em surten. Necessito saber que hi ets, que el meu món continua dempeus.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada