No és convenient escoltar (o sentir, per casualitat, al bar on vas a esmorzar cada dia) cançons que parlen del mar els matins de dilluns grisos i plujosos. Llavors s'entelen els ulls pensant en homes que han quedat enrere i et preguntes què has estat fent amb la teva vida aquests últims dos anys. Res canvia perquè sí: el cambrer continua intentant lligar amb tu quan li pagues el cafè i arriba l'hora d'anar a treballar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada