Què passaria si en algun dels meus viatges a la ciutat que m'està fent superar la por de la por ens trobéssim? En alguna parada de metro, en algun carreró del Gòtic... Què passaria, després de tants mesos sense veure'ns, després que tot s'acabés com el rosari de l'aurora? M'imagino la teva cara: barreja d'alegria i tensió; amb una mirada que em diria "estàs guapíssima", amb aquell accent a la i tan teu.
Res, no passaria res. Passaria que jo faria veure que no et veig; i si m'aturessis, et diria que no esperava trobar-te i que tinc pressa o que he quedat o qualsevol altra excusa que (segurament) seria mentida.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada