Per què sóc incapç de dir les coses que he de dir a les persones a qui les he de dir i, en canvi, tinc aquesta facilitat per dir-les al primer que passa (en sentit metafòric, evidentment)?
Recordo haver compartit un moment fumador amb algú que m'estimo i estar contenta de parlar de banalitats quan, en realitat, hauria d'haver explicat que acabava de llegir un text que m'havia afectat tant que havia fugit d'on fos per anar-me'n a plorar a qualsevol racó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada