21 de juliol del 2010
La renúncia
Avui és un d'aquells dies en què no sortiria del llit; un d'aquells dies en què no deixo de pensar en allò perdut, en si m'he equivocat o no; un d'aquells dies en què tot em fa por; un d'aquells dies en què intento fer veure que les coses funcionen amb normalitat però en realitat mesuro, estudio i calculo tots i cadascun dels meus passos; un d'aquells dies en què desitjo amb totes les meves forces que el rellotge avanci més ràpid que mai i que, sense adonar-me'n, ja torni a ser hora d'anar a dormir, tancar els ulls i somniar què hagués passat si les coses haguessin estat diferents.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada