Ho diuen Mishima, i m'ho crec. Divendres -demà- concert. I potser dissabte, també. I el dia 22. Un parell de recitals. Muntar un espectacle.
El pitjor tot just comença a arribar. Només ho puc notar a l'aire, però no ho veig. Em tornes a fer por. Tornes a ser al teu lloc; tu sempre ets al teu lloc. I jo, en canvi, el busco sempre constantment. La constant és el canvi. Sempre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada