Utilitzem cookies per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació. Si continues navegant, considerem que n'acceptes el seu ús. [Més informació]

4 de març de 2011

La veu del desengany

Rotunda i ferma, ho va deixar anar: "L'amor no existeix". "Tu i les teves sentències...", va contestar-li el seu amic. No volia creure's que, essent tan jove, pensés una cosa així, i va mirar de convèncer-la del contrari donant-li ànims. Ella, però, n'estava segura. Només creia en les coses que se li demostraven, i això ho tenia confirmat. Havia perdut massa temps amb homes que no valien la pena, que no estimava, que no l'entenien. Eren massa històries que havien sortit malament. Ella només volia estar tranquil·la, i sola ho estava. Imaginar amb algú la idea d'una casa, uns fills i un gos que no arribarien a tenir mai li semblava una pèrdua innecessària de temps. Però cada nit passa fred en aquell llit tan gros, i només troba una mica d'escalfor en aquells somnis que es nega fer realitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada