Sense dir res

Despertar-te, aquell diumenge al matí, hauria estat un delicte. Havies dormit d'una tirada i les lleganyes se t'havien enganxat tan i tan fort als ulls que gairebé no els podies ni obrir. Silenciosament, vaig vestir-me i vaig anar al lavabo. Tu vas continuar immersa en el teu estat de somnolència. Vaig fer-me un cafè i vaig fumar-me un cigarret. Quan vaig tornar a obrir la porta de l'habitació et vaig trobar igual, però abraçada al coixí. Vaig decidir despullar-me, altra vegada, i fer-te de coixí mentre et mirava, preciosa, dormint.