Nit de divendres

Feia temps que no sonava Bach a casa. Tres o quatre anys. El temps que feia que no vivia amb parella. "Què estàs escoltant?" Em va respondre amb un to de veu que es mig preguntava com és que no ho havia endevinat. Suposo que perquè estava massa cansada. Jo era al sofà, mentre em prenia una infusió, em menjava les ungles i em fumava l'últim cigarret del dia. Ell era a l'estudi, amb una infusió que es va acabar refredant, fent feina davant l'ordinador. La seva resposta no em va sorprendre. Només a persones com ell, o com jo, o com quatre gats més que ronden per aquest petit món, se'ls pot acudir escoltar Bach un divendres a la nit.