25 d’octubre del 2012
Cicles
Algun dia, les ganes de treure-ho tot podran més que les forces que les empenyen cap a dins. Serà el dia de l'explosió, del vòmit, d'anar cap en fora, de com se li vulgui dir. Arribarà aquest dia i el benestar interior, que es transforma en lleugeresa exterior, es tornaran a apoderar de mi. I tot això passarà fins que torni a arribar un dia en què m'adoni que porto massa coses acumulades que se'm fan feixugues, que no està bé anar mastegant i anar-s'ho guardant tot a dins, que necessito ajuda per treure'm-ho tot de sobre. (I aquí faig un parèntesi per recordar un poema que van enviar-me fa uns anys, que precisament deia això. Era bonic, molt bonic, però queda lluny.) Tornaré a ser allà mateix on sóc ara.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada